Saltar a continguts

Agrupament Escolta Berenguer el Gran - St. Cugat

Navegació

Menú principal

Història

Una mica d'Història
una mica d'escoltisme
L'escoltisme neix a Anglaterra l'any 1907, fruit de la intuïció de Lord Baden Powell que, observant i retenint els comportaments i les inquietuds dels joves del seu temps, va desenvolupar una proposta educativa que tenia com a objectiu la formació de ciutadans compromesos i responsables. La proposta donà el protagonisme als nois, en totes les seves activitats.
Uns anys més tard, el 1912, la muller de Lord Baden Powell, Lady Olave, fa una proposta per a les noies: era el naixement del guiatge. El moviment pren ràpidament una gran volada i en poc anys s'estén a molts països del món.
A Catalunya des de principis de segle ja es coneixen intents de formar grups escoltes, però no és fins als anys vint quan es consolidà un escoltisme conforme a la societat catalana. Així, el 1927 Josep Maria Batista i Roca funda Minyons de Muntanya i el 1932 neix Germanor de Noies Guies.
Els primers temps de Minyons de Muntanya van ser d'expansió i van anar acompanyats d'un procés d'aproximació a les altres associacions escoltes catalanes. L'acostament va fer que totes aquestes organitzacions, que ja des de 1934 es trobaven sota el patronatge de la Generalitat, s'unifiquessin l'any 1936.
Aquell mateix any, la guerra civil espanyola va malmetre el projecte de l'escoltisme català. Un grup reduït va intentar reprendre l'activitat escolta en la clandestinitat i va aconseguir que aquesta no desaparegués en cap moment.
Josep Ma. Batista i Roca fou qui introduí l'escoltisme a Catalunya l'any 1927 ,i per tant el considerem el fundador de l'escoltisme català.

El seu objectiu era plantar cara a la política anticatalanista iniciada l'any 1923 amb la Dictadura de Primo de Rivera i que durarà fins l'any 1930. No són simples coincidències el tancament de més de 115 centres catalanistes en els primers quinze dies de la Dictadura, i és que el General Primo de Rivera tenia molt clar la seva missió: "cortar los gérmenes del separatismo a que se ha querido conducir la idea de descentralización" .

De mica en mica el poble català decau en un aplanament i un desànim, ja gairebé convençut de que no hi ha res a fer. Sort que no tothom llenca la tovallola, i per exemple Batista i Roca el primer que fa és una anàlisi de la situació:

"L'educació falsa que havia rebut el nostre poble abans de 1923 porta fatalment a les vergonyes de la Dictadura. Cal que escarmentem. Cal preparar el futur amb l'experiència del passat. Un mot enclou tota la nostra posició d'abans de 1923: cofoisme. Tots cofois proclamàvem constantment les excel·lències de ser català: érem els més eixerits, la nostra cultura era superior, posseíem els polítics més vius i els financers més experts, la Mancomunitat era més sòlida que l'Imperi Britànic. Posàvem banderes a tots els balcons. Cantàvem cançonetes a diari. Ballàvem sardanes per tots els carrers i places. .."

Per tant, Batista i Roca pensa que la manera més eficaç de redreçar Catalunya és millorant el caràcter català. I precisament creu que l'Escoltisme pot ser l'eina ideal per a aquest propòsit. Esta convençut que l'Escoltisme és un sistema que permet millorar les qualitats dels catalans i eliminar els defectes. Fer-se sans i forts per a poder ser útils:

"El nostre ideal és transformar el poble català, crear una joventut nova i forta al servei de Catalunya i dels principis escoltes. "

Enllaç:  font 
Aquest web forma part de: Sant Cugat Entitats